Aïda

Diffa, el Níger

Escolta la història de l'Aïda en veu del Xavier Aldekoa.

L’Aïda es pensava que era una noia amb sort. En el seu llogaret de Tchoukoudjani, al llac Txad, les terres eren fèrtils i la vida tranquil·la. Els seus cinc fills creixien sans i a l'hort hi havia tants aliments que sovint n'hi sobraven per vendre l'excedent i comprar altres productes o una mica de roba. El seu marit també pescava. Però un dia van arribar al llogaret uns homes barbuts, van demanar parlar amb el cap de la comunitat i tot va canviar: eren de Boko Haram. Els jihadistes de la banda fonamentalista exigien a tots els homes que s'unissin a la seva causa. Als adolescents fins i tot els van oferir diners i una motocicleta nova a canvi de lluitar contra els governs de la regió. Les paraules aviat es van convertir en amenaces i poc després en un kalashnikov. “Recordo aquell dia —diu l’Aïda Mainatouwo— que van arribar uns homes armats i ens van dir que si no ens uníem a ells, ens atacarien i no quedaria ningú viu. Aquell dia vam marxar”. Amb la majoria dels seus veïns i de la mà dels seus cinc fills, l’Aïda va caminar durant 24 hores seguides fins que uns militars els van trobar i els van portar al camp de desplaçats de Kindjandji, a la Route Nationale 1. Al costat d’aquesta carretera, l'única asfaltada que corre paral·lela a la frontera del Níger i Nigèria, s'han instal·lat més de 240.000 persones amb l'esperança de rebre una mica de protecció i d'ajuda. En reben poca, de cap de les dues. Les organitzacions internacionals distribueixen aliments i aigua potable, però mai és suficient. L’Aïda se sent atrapada. “Aquí no podem conrear i el nostre principal problema és el menjar. Potser no ens disparen, però aquí Boko Haram ens mata de gana”.